dijous, 29 de març del 2012

Primera part fins els set anys que vivíem al poble








El Garraf de les meves memories amb el port trenca i  platge en lloc de port i sense tunel 


Els Federico amb amics devant de l'entrada del bar
En el carrer S. Josep on teníem el Bar Federico, senzill, on hi havia una cuina molt gran, o així em semblava a mi, que a l'hivern ens hi estavem tot el dia, doncs era el lloc més calent de la casa. Hi havia una habitació gran, on la guàrdia civil hi jugava a cartes i domino amb els veïns, aprofitant que era un quarto tancat i si venien els seus superiors no els veien i podien escapulir-se.

Teníem un altra habitació més petita i el WC.

Després ja era la sala més gran on hi havia el que era el menjador del bar, una petita barra i un reservat tancat que feia de menjador particular
El Juan Vilallonga i Joaquin Renom a casa dels avis Renom

A la part del darrere hi havia un pati amb un quartet que feia de safareig, i un altre on la meva avia Nati hi criava gallines, conills.
glorieta derrera el bar
També hi havia una glorieta on jugavem tots els nanos veïns.

El bar estava sobre el port, que llavors era tot platja, i recordo que la meva avia ens cridava a la meva tia i a mi, perquè anéssim a dinar, o berenar

Al costat dret del bar hi havia la família Vidal i Quadres, i més enllà, després de la barana i les escales per baixar al port, el club, que era un restaurant i la casa del Baró de Güell

Al final de les escales hi havia una barraca on hi vivia un pescador que li dèiem el barraquet, i ens feia molta por a la canalla.
La Pepita, la Nati, la Mercé dins del bar

En el port hi havia un sortint que se li deia el martell, i era el lloc on els nanos es llançaran al aigua.
El bar Federico desde el port i la caseta a la dreta del  Barraquet

Davant del bar, hi venien a passar l'estiu el Sr. Roberto que sempre ens feia por i ens sorprenia surtint de casa seva amb carotes i grunyint, i més tard ens donava caramels. Al costat hi havien dos vi-vendes més que en una i havia el Sr. Vidal i senyora i a l'altra els Navarro. Més tard aquestes dos cases les van enderrocar i els Srs. López que era inspector de duanes, s'hi van fer una casa bastant gran on hi tenien servei i xofer. La cuinera i el xofer tenien dos fills i a casa reiem amb ells perquè cada un dels homes de la casa era d'un equip de futbol diferent, un del Madrid, l'altre del Espanyol i l'altre del Barça. Aquest últim es va fer famós per fer comentaris esportius per la tele i que ara és el polifacètic Pedro Ruiz.
Familias Vilallonga-Renom i Federico

Al costat a la primera vivenda hi havien els Vilallonga-Renom, amb 5 fills, seguidament els Alarcon també amb 5 fills. Les altres vivendes hi havien els avis Renom i els altres fills, Joaquim amb 5 filles i l'Ignasi amb 12 fills.
Tots aquests veïns van anar canviant de llocs, uns hi van marxar del poble més tard.

Seguint carrer S.Josep amunt i a la plaça del Pi, era un dels llocs on jugavem més, doncs hi havia un banc d'obra on seiem i un tros asfaltat, com una plaça.
Amb Ana Mari i Maria davant de can Vidal         

En aquesta plaça s'hi jugava a salta a corda, per Corpus s'hi feia la catifa floral, s'hi jugava a la xarranca, a salta i parà, etc. Lloc de jocs.
Arcada i barana davant de La Caleta. Es passava per anar a l'esglesia
En aquesta plaça havien unes escales que ens duian a una arcada, hi per aquesta arcada passavam a La Caleta i a l'esglesia.
Al fons la pça. del pi amb l'arcada i el seien on jugavam i carrer S Josep
Aquí les cases eren de poble hi vivien els pescadors Pepe i la seva dona Mariana, germana de l'altre pescador Mariano, marit de la Paulina. Els fills Pepito, Pepita i Anita. Durant el dia, tenien les xarxes esteses sobre les baranes per apedaçar-les.

Sobre la placeta hi vivia els Vilaplana que la filla recordo es deia Ester.

Si seguim més amunt no recordo tots els veïns, sí recordo que venien a l'estiu els Garcia, que el pare era periodista de La Vanguardia, la mare Pilar i tres fills.
Sentades al banc de l'arcada amb Pilar i Carmenchu  

Al final del carrer hi havia un habitacle que era la barberia on només hi cabia la cadira de seure el client, un mirall i no recordo si un prestatge, i el barber al carrer.
Carrer S.Josep la porta de l'esquerra mes fosca era la barberia
Davant a l'altra banda del carrer hi havia la Pepeta, que era l'estanquera, i els fills, un d'ells era el Quimet. A l'entrada hi tenien un futbolí on hi jugàvem moltes estones i on ens quedaven els canells una mica inflats.
Carrer S. Josep l'estanc de la Pepeta i el tunel per anar al port

També el costat hi estaven els Grau, més enrere els Casanova i arribem a la plaça de Antonio que se li deia així perquè estava el bar del Antonio on s'hi anava a menjar els caps de setmana sobre tot paelles, molt bones que les feia la Sra. Carme, la dona del Antonio. I vivien amb els 5 fills. Darrera del bar anant cap a la Barceloneta hi estava la Maria la viuda que vivia amb la filla i el fill, i on venien espardenyes. El fill s'en va anar a treballar de cambrer a Anglaterra. Mes enllà la família de la Rosina Rosell, que és l'únic nom que recordo.
Jugant amb Elena Prats

Davant de tots ells hi estaven els Sunyol pares amb els seus dos fills, després en Cubias i el Dr. Castells i després la Lili i la seva filla.
A l'esquerra l'abocador a la dreta casa Suñol                
Fent la terrasa de can Cubias amb en Soler el pare i en Maifren

Seguidament i en direcció al port hi havia
l'abocador d'escombraries on hi havia una rampa avall i al final una gran bassa on s'hi abocaven i més tard de tant en tant s'hi tirava cals.
Menjador de can Cubia

Darrera del bar Antonio, una mica més amunt hi vivia la Juana la cartera, el seu marit i 3 fills, després estaven els Xatos, Maldonado, el abuelo del tenis, Esteban, li dèiem així perquè es cuidava de les pistes del Tenis. I els seus 3 fills que el fill era cec. I també estaven els pares de la Montse que de moment no recordo els noms. I alguna família més que no em venen a la memòria.

Cases on vivian Juana la cartera i tunel per anar al pot

En els carrers com ara, hi havien moreres i quan sortien les mores, anàvem a menjar-les, eren dolces i bones, també com ara.

Si ens anem cap al port hi trobem a la Paulina i el tio Mariano, i les seves 3 filles que més tard van ser quatre. També estava el Miaja el pescador que anava a la barca amb el Mariano. Quines paelles i suquet de peix més bó que feien. Recordo que per pasqua el dia del enterro de la sardina anava tot el poble a la era i aquell dia la Paulina i el Mariano duien una sèpia amb patates per a xupar-se tots els dits un per un.

Després els petits enterraven les sardines, i més tard venien els gitanos i les desenterraven totes.

També recordo que el dissabte de gloria se sortia per tot el poble amb cassoles, raca-raca, tapador
fent soroll perquè Deu havia ressuscitat. Coses dels temps.
Domingo, Pilar, Pepi, Carmencin, Vicente, Elena, Montse...

Allà també hi vivien els treballadors de la cantera, els Casamayor i els 4 fills. Els Veron i els 3 fills, Zafont amb 2 fills. El Carrasquilla, i de nou perdo la memòria perquè hi havia més famílies. Una d'elles eren els pares del Domingo i Pilar. També la Úrsula i la seva filla.
Familia Pueyo a casa de la Candelaria

Aquí al port també està la gran família Sarda el Juan i la Candelaria i els seus 7 o 8 fills. També està el Basilio i la dona Maria i 2 fills. A l'estiu hi venien la Lola i el Manolo “pupes” i el fill.
A l'esquerra casa Candelaria i dreta casa Camilo

Estava la Macanasa, que tenia un xiringuito al costat de la Candelaria. Les seves 4 germanes, una d'elles Lola tenia un fill i vivia amb el Fernando que era el practicant de la cantera i també del poble.
També eren la Pepita del Camilo, germana del peon caminer, i una germana d'ells i una tia
.
El Sisco pare que li deien el “Curro”, i la seva dona,i el fill i la filla, i la tia Pepa.

I havien unes escoles on vivia el Sr. Llopis que feia de representant del alcalde.
Conjunt cases de la Barceloneta  

Seguim túnel endins i anem a la Barceloneta, aquí si que cada cop ho tinc menys clar, dons també eren els treballadors de la cantera i els encarregats i família, recordo el Francisco que tenia filles, després el divuit que feia de colmado i bar i o regentaran la Júlia i el seu marit i tenien dos fills i una filla i el Basilio. La Paca la Morena amb un fill i una filla. La família Acosta el pare, mare i fills, els Miñarro amb 5 fills un d'ells ara famós per ser director de cinema. Els Bermejo que eren una colla de família i com tots els primers fills es deien Pepe és una mica difícil enumerar-los. També hi eren els Pallares la Conxita el seu marit i un fill. La filla de la Macanasa, la Paquita. Recordo una parella jove, que eren ballarins, els Gaig.
A la Barceloneta es jugaban  partits de futbol.
Partit de futbol a la Barceloneta

Nous noms recuperats dels traballadors dela Barceloneta, els Hernandez que tenien l'altra tenda que el duia la Lola, els Castelar. Un altre família eran la Bruna el marit dit el Sevillano, i varis fills. Els Salamanca.
I havia la puta oficial del poble, que no recordo el nom. Un treballador que deien “el Francès”, que vivia amb el porc i explicava que menjaven junts. El Tofu-let que era una mica deficient.
Un altre part de la Barceloneta

Els Cantos, o els Martos el Pedro i la Alejandrina amb sis o set fills, els Poyato.
Vagonetes sortint de la Barceloneta i puixant cap carrer Ferrocarril

De la Barceloneta hi sortien les vagonetes sobre vies petites i carregades de pedra i remolcades por un ase, i passaven per davall del túnel petit, pujaven per el que ara és la baixada al port i la casa del Basilio, i amb direcció al carrer ara Ferrocarril i allà, abaix a la via del tren i estaven parats el vagons de càrrega on es buidaven les pedres.

Ara recordo que hi va haber un cas en el que tots el homes del poble van anar a parar al cuartelillo per contrabando de tabaco. Ve tots no, L'Antonio del bar, el meu avi Federico i el jefe de l'estació, que jo recordi, i totes les dones i nens, eran les únicas persones que van quedar al poble.

Segona part desde el 7 anys endevant.

I ara anem a la carretera on hi havia la casa dels peons caminers amb el Camilo i la dona i després filles, a on  s'anava a comprar refrescos, sifons, ous.
Les Ventes on es feia el ball a l'estiu i vivien els Font

A la mateixa carretera i direcció Castelldefels hi havia una baixada on vivien els Font, els avis, els fills Joan i Teresa fill i filla i Miquel que després es va casar amb Maria. Tenien el bar Les Ventas on hi havia una pista de ball a l'aire lliure que s'hi anava a l'estiu, doncs a l'hivern el ball es feia al bar Federico que era cobert.
El camping on eran els cultius dels Font

Més tard , on eren els camps de cultiu, s'hi va fer un càmping, que després també es va tancar i llavors es va muntar un altre, a la muntanya on són les cases de Fradesa.
Cultius dels Font

En el camping hi venien estrangers hi alguns s'hi van quedar. En aquest camping també hi van ser els Soria, Badia que per casualitat la filla i jo habiem anat juntas al colegi. Hi habian mes gent que después també es van queda aquí com els Soria, pero de moment no recordo noms.
A la mateixa carretera i a l'altra banda està el Celler Güell on aquell moment hi havia el Quartell de la Guàrdia Civil, i on hi vivia al edifici de l' entrada, el Joaquim Marco la seva dona el fill i la filla.

Seguint la carretera direcció Castelldefels, hi havia la casa del Ton i la Maria on la Maria ens preparava “higos chumbos” per berenar,  els dos fills i una filla.
La Montse, la Carmencin el guarda del Celler Güell Joaquinet i el seu fill
Per sobre del túnel que ara s'hi entra a la carretera venint de Barcelona, hi havia un terreny més alt que la carretera a on ens amagàvem i col·locàvem en mig de la carretera, una caixa ven lligada i de bona aparença, lligada amb un cordill, i quan passava els cotxes o camions, es paraven per agafar-la i llavors es tensava el cordill i se'ls arrancava de les mans.. Algun conductors s'enfadàven i algun cop ens feien corre i tots cap a la platja. En fi petites trastades que fèiem, tenint en compte que no hi havia la circulació d'ara.
Tren de Fusta i al fons tren de carga de pedres cantera  

Ens anem a l'estació a les sis cases de RENFE on hi vivien el capatàs i els guarda agulles com el Figueres amb la Teresa i dos filles, on s'hi anava a comprar verdures. Devant de la casa hi teníen una cabra negra lligada.  El Celestino, dona i dos filles, el Solsona, el Lagunas, la dona dos filles i un fill. El Joan el carter amb la dona i dos filles, i els diferents capatassos que  s'anaven canviant i que només recordo el Vallverdú que tenia una filla i una dona que li deien “la capatassa” que crec va quedar vídua i que era bastant amiga de la ampolla.
Aquest habia sigut el pas per anar a l'estaciò

Devant de les cases de la Renfe i tocant el tenis hi havia els estenedors de roba.
A l'estiu aquests veïns llogaven les habitacions, doncs era postguerra i la economia no era molt brillant.

Aquí hi van ser els Ramirez, els Soria, els Sanchez, les germanes Nanen i el seu pare, una família francesa, un altra família que no recordo el nom que eren els pares i una filla que era molt espectacular.
Pati dels Lagunas on eran el Manolito Ramirez i la Marta i Juli

Per les vies del tren, llavors era el camí d'anar del poble a la carretera, i molts cops els trens creuaven el pas, o sigui que s'havia de saltar o per sobre d'ell o per sota, això vol dir que si no ens acompanya un adult, no podiem anar d'una banda a l'altra.

Ara ens anem als pisos a sobre de l'estació on hi vivia el cap de l'estació Vidal amb la dona i dos filles i una cunyada, i el factor els Masso, la dona i el fill.

En el monticle de davant a la plaça de l'estació hi tenien hort i gallines
.
Seguin les vies del tren direcció Barcelona, passant els túnels i després del primer en una caseta de Renfe hi vivien el Rafael, la dona la Pura i tres dels fills, més tard van anar a viure a les cases de l'estació on van néixer els altres fills. També aviant viscut a la Barceloneta. Després del segon túnel, són tres les cases on hi vivien La Filomena i el marit, pares del peón caminer, a l'altre, un matrimoni la Carmen i el marit, i l'Estrac que a l'estiu ens duia amb un ase i el carro, les barres de gel per les neveres.

Davant de la Filomena a l'altra banda de la via està el Quinirio, la dona i dos filles i la cunyada la Carmeta “la cabrera” que se li deia així per que duia a pasturar les cabres. Quan ens acostàvem a ella ens tirava pedres. Potser la molestàvem una mica.

Per la via del tren s`anava fins les Botigues i allí collíem plomalls per adornar la casa.
Les pistes de tenis. Al fons la "Chiqui"

Davant de les cases de la estació estan les pistes de tenis on llavors es feien els campionats per la Festa Major, també s'hi feia el teatre i els sopars. L'entrada no es el mateix que es ara, hi les escales tenien continuïtat fins a la  carretera.

Més amunt del tenis estan les tres vivendes de la Central Elèctrica on hi vivien el Diego la dona i dos fills, més tard tres, i dos famílies més que no recordo els noms.
Pistas del tenis. Al fons les cases dels Amade y posada Voramar

Seguidament de les cases de l'estació i trobem les cases dels que només venien a l'estiu, els Amade el Joan i la dona, la filla i el fill que després  es va casar amb la Carmen. El germà del pare Amade en Paco amb la dona i tres fills. Després venia
la posada Voramar, dels Anglada, que mes tart es va enderrocar i si varen fer els pisos del Solanot, i al costat a la esquerra, la casa dels Mercader-Anglada el fill i les 5 filles, i al costat dret la torre dels Banquells, amb un fill i una filla.

En els pisos del Solanot hi va haver molts canvis de veïns i recordo alguns dels que hi van viure com els Grau, recordo una filla Montserrat, els Laguardia amb un fill, els Samarra que tenien varis fills, els Solans, un altra família que eren dos germans noi i noia el Joan i la Marta i el cosí Pedro.

Els Ramirez amb dos fills que vivien amb els Royo amb la filla, els Ilarri amb la filla i la tia, els Montagut amb la filla i un nebot i els Surroca amb la filla.

Més tard varen venir tots els de la Barceloneta, els Bermejo, Acosta, Miñarro.

També hi van ser els Roig amb dos fills, els Roman amb tres filles, els Berenguer amb fill i filla, i els cosins Pere i Reme.

Una família que ell es deia Joan i era fuster, de Gavà.

El Pera i la Maria i la filla, la germana Elena el marit i la filla, els Martinez, Emili la dona i el fill i la filla.

Recordo una família que li deien “el Notari”, i una altra parella amb fill i filla que era sastre i tenien una botiga per la Sagrada Família.

Els Mercader que eren el matrimoni i cinc fills.

Crec que em deixo molta gent de llavors, però de moment no en recordo cap més.
Bar Federico al carrer de l'Estació

Per aquestes dades és quan el bar Federico es va traslladar al barri de l'estació, i jo ja tenia els set anys.
Per aquell temps transcórria la volta ciclista cada any, i un cop passada la carrera, la meva tia Pepita i altra gent del poble anaven amb bicicleta seguint la volta fins mes o menys la alçada de la cantera.
Carrera ciclista. A la dreta casa del peón caminer

A la plaça de l'estació, es jugava a patacons, que consistia afer un requadre a terra i posar els bitllets de tren, que llavors eren de cartró gruixut i amb una pedra intentar treure'l del requadre.
El Quim de la platge on es celebraba la Festa del Marino
Casa peón caminer

Ara anem a les casetes de la platja on eren les famílies Llorach, Mallafre`, els del Pera de Sabadell, que era la filla Maria el marit i la neta, els Guiu amb el fill, els Balaña crec amb un fill i moltes famílies més que de moment no recordo els noms, i al final està el bar Quim, llavors "merendero", que el duia Quim la dona Margarita i dos fills.

Aquí per S. Jaume es celebrava la Festa del Marino i duien conjunts de música i es feia sopar i ball. Encara recordo que un dels conjunts es deien “Els Diàstole”
Festa del Marino amb Els Diastole i la Merçe, Maria, Pepi, Remei, Tere i la Nati

També era el lloc on per Setmana Santa i al capvespre anàvem a escoltar música i així quedàvem amagats, perquè estava prohibit escoltar música lleugera en aquells dies.
Casetes de la platja anys 50

Al costat del Quim hi havia una caseta que hi vivia el Bigorra i la seva parella Lolita, per cert a l'hivern quan pujava la marea se l'enduia el mar.

Tornem al poble hi eren les cases dels estiuejants “la Colònia” que els deiem, com els de “La Caleta” que hi eren els Galofre amb un fill i la filla, la casa del rellotge de sol que el Sr. Morales es va fe fer una rèplica d'una altra casa que tenia. Després van ser els Parès. Mes tard hi van viure els Pouplana.

La casa de davant de l'església, on primer a dalt hi vivia la Sra. Julieta, una viuda d'un militar, desprès  hi van anar el Eduardo Conde i la Adela. Més tard els nebots de la Julieta .

A les cases de abaix i tocant a la via, els Soler en Josep i la Carme, i la filla el gendre i els nets. Al costat a la cantonada el Viader i la Mitchel, seguint carrer avall els Tusquets i la seva mona “Titi”.

Seguim avall primer hi havia un solar buit i després la casa dels Rodríguez el modista, els tres fills i la filla, i amb ells també hi vivien la dona que cuidava la casa, la Àngela, que era germana del abuelo del tenis, i amb ella hi era la seva neboda Covadonga. Quan hi venien la família, també hi havia la Paquita, costurera de la casa.

Tornem a pujar el carrer i davant dels Rodríguez hi havia una petita església, que es on varen fer el meu bateig, i darrera  hi havia l'escola, petita, de fusta. Tot aquest terreny pertanyia al Sr. Archs  hi va fer donació per construir-les.

Mes tard, l' església i l'escola es varen construir davant de “La Caleta”, i recordo que quan estava a mig fer, ens enfilàvem per sobre la obra i vaig caure i em vaig trencar el canell esquerra, mala sort.
Despres quan jugaban a cartes per exemple "al burro" com duia el braç enguixat dons ningú corria a posar la mà per que el meu guix pesaba molt sobre les seves mans.
Així el pati de la part de darrera de les cases de la Barceloneta.

A la part de l'escola hi havia un escenari on si feien els Pastorets i altres funcions.

Més tard es van fer dos aules més al costat de l'església on es feien classes als nois amb el seu professor i les noies amb la seva professora. Hi tenien cases per ells sobre cada una de les aules.

Al costat de l'església tocant a la primera escola hi havia el forn i un ultramarins que recordo el regentaba el Camprobi i la dona Lola. Ni van estar altres que no recordo ara, al final també va estar el Angelito de Can Lluça.
Arribada del tren un diumenge 

També recordo que el capellà que feia missa venia de Vallcarca, doncs aquí no en teníem i aquest havia d'estar a Vallcarca, Cap d'ases i Garraf.

Es deia Josep,  venia en moto i tota la canalla anàvem a la carretera a esperar-lo i ell ens duia caramels. Per les festes de Pasqua ens duia la mona, la clàssica del ou dur, i per reis ens duia regals però els amagava per els terrats, jardins, d'alt dels arbres i tots voltàvem per tot el poble buscant els joguets.I també feia excursions on molta gent del poble hi anava, grans i petits.
Angel "El Pajarito" confeccionan catifa per Corpus
Animava a tothom a fer les catifes florals per corpus , actes religiosos de la època i es feien a la Barceloneta, a la plaça del Pi, davant de l'església, etc.

També es feien processions i a l'església els clàssics monuments de les palmes i els palmons que duien tot el poble.
Es feien torns a la nit per vetllar-les.

Anant pujant des de la plaça del club ens trobem amb la casa dels Jubany matrimoni i una neboda. I a l'estiu  hi venia un nebot que després va ser el Bisbe de Barcelona. Més amunt estan les quatre cases on a les dos de abaix estaven el Gustavo Prats, dona i filla, al costat el Paco Prats dona i cinc filles, dalt el Camilo Prats i la dona Gloria, germana de la Lilian, i a l'altra casa els Cavaller, dona tres fills i una filla.
Can.lluça 1950

Ens anem a la plaça del club on ens trobem la casa dels Archs amb la dona, la filla, el marit i la neta.
Terrasa i sala interior del Club  

Davant està “El Club” restaurant que primer ho duien els Morlà, que més tard van traslladar-se a S. Feliu de Guíxols. I els Matas de Sitges van agafar el relleu.Hi tenien un cuiner que es deia Civit, i va ser el primer amb criar xampinyons, i els tenia en un túnel que hi havia sota la casa dels Mercade-Anglada.

Recordo el dia que el baró de Güell es va suïcidar al tirarse des de una de les terrasses i més tard des de el mateix lloc, una ambaixadora de Filipines,

I parlant d'esdeveniments, recordo que sempre es rodaven pel-lícules com " El diablo toca la flauta", Sor Angélica"
"Los últimos días de Pompeia" "Cartes a Marta" una de guerra que actuaba el Conrado Sanmartín, un altra que hi era en Errol Flyn, Gerard Tichi que aquest actor sempre el mataven a mitat de la peli, i més pel-lìcules que no recordo, i com venien els actors i tots el tramoistes al bar a menjar, doncs ens feia molta il.lusió. Per cert casi sempre demanaven paella, molt sonsos.
Tendals que es col.locaven per tapar el sol a les tómboles a la plaça. del Club

Seguim en aquesta esplanada, que era el parking del restaurant, per la Festa Major s'hi posaven tómboles, i en el terreny buit que està entre la casa dels Rodríguez i la de la Julieta, que encara no hi havia la casa ara del David, s'hi feia el ball, amb el vall de rams, que llavors s'encenia el fanalet i se li donava a la parella, i s'apagaven els llums. També instal·laven una pantalla i es passaven  pel·lícules.

Es feien processions per Setmana Santa, les comunions dels nens del poble, la seva catequesis, les confirmacions.
Aquí  vivien la Paulina, el "Pupas" els Casamayor, Els Veron...

Es cert que a Garraf durant uns anys hi vivien moltes criatures, doncs hi vivia molta gent, ja que els treballadors de la cantera, els ferroviaris, els pescadors, els bars, els comerços tots habitaven al poble, cosa que ara tots són empleats contractats i per tant quan acaben la feina se'n van a casa seva.

Seguim a la plaça del club i girem la casa dels Rodríguez cap a l'estació i trobem la casa particular dels Solanot, després la dels farmacèutics, crec es deien Alejandro Martí i també tenien  que veure amb cine. Seguidament els Tintore amb un fill, els Planas, després els joiers, els Colomer i al final el matrimoni Marín amb els dos fills. Al costat la caseta dels Frigo que ho duien els fills del divuit, de la Barceloneta.

Les cases tenien jardins, i una de les distraccions nostres era canviar els tests dels jardins.
A la "Chiqui" amb Alicia, Josefina i Maria any 1955

Si ens anem a la muntanya trobem la casa dels Mas amb una filla, després la “Chiqui” on no recordo qui hi vivia primer, més tard eren els Montagut, Ilarri, Surroca que després van traslladar-se als pisos del Solanot. També hi van viure un parell d'actors que ell es deia Pepe Campos ella no recordo.
Seguidament trobem les cases dels Vilanova pares i tres fills, a l'altre hi havia un noi que es deia Julio i una noia Marta. Davant els Pallàs amb tres nois, una altra família que eren un noi i una noia i no recordo els noms, només recordo que la noia va posar-se malalta del “mal de pot” que es com es coneixia llavors. No se si eren familiars de la família del costat, el Toni i els seus pares.
Així era la platja del port amb les barques dels pescadors 

Ja seguint per la carretera trobem el celler Güell on era el Quarter de la Guàrdia Civil. Tots ells menjaven al Bar Federico al mig dia i a la nit.
Guardia Civil en el Celler Güell

D'aquest quarters hi van sortir els Rafael, Antonio Cañete, Jose M., Cabo Ramos, Cabo Claro, Bejarano, Cordon, Checa, Portillo, Aurelio, Ramon, Sorroche i alguns més que no recordo els noms.

En aquesta època el bar era la vida del poble doncs s'hi feia el ball els dissabtes i diumenges, dies festius, s'hi celebrava els cap d'any, es feia el vermut per Nadal, s'hi feien sardanes i s'hi ballava.

Per cap d'any per celebrar les dotze, es col·loca la campana de l'estació, o una cassola i així es tocaven les campanades. Després es feia el ball fins a les tres que era l'hora de la missa de gall a Garraf.
Va ser el primer lloc on hi va haver telèfon, de manivela, clar. Després hi van posar una cabina per parlar més íntimament, però semblava un taüt dret.
Tarjeta del Bar Federico

Quan la gent trucava, teniem d'anar a buscar a la persona que esperava parlar, vaja carreres..

També hi va haver el primer TV, o sigui que tot el poble venia a veure la tele, seguir l'esport, pel·lícules, concursos i el bar semblava un cine, totes les cadires arrenglerades i una darrera l'altra.
En el gurugu Josefina, Marisol, Manolito i Jole Luis

En aquesta època, era costum anar a berenar, a esmorzar al Gurugu o a Can Lluça moltes tardes o matins. I al Castellot per suposat.
Des de el Gurugu amb un dia molt clar veiem el perfil de la Serra de Tramuntana de Mallorca.

Darrera de la casa Mercader hi havia un camí per on es baixava a les platges, i es passava pel túnel de l'entrada del poble.

Pujada al Castellot i Castellot
També hi teníem la “baraneta” durant hores jugàbem,  al telèfon, encertar pel·lícules, al joc de les mentides, a cromos, que consisteix amb pica el cromo amb la palma de la ma per que salti i si cau cap per munt, el guanyes i si es cap per avall, el perds.

Cromo que es jugaba a picar amb la mà
Tots aquest veïns de la primera època van marxar, van canviar de barri, en van vindre de nous com on vivien els Viader i els Soler, van venir els Piñero, al costat s'hi van fer una casa els seus cosins els Jordà, on eren els Tusquets i van anar a viure els Pallares que estaven a la Barceloneta.
Migas amb Angel, Pietat, avia Can.lluça, Peret, Miguel i Elvira i fills

He recopilat nous noms com Coma, Guardiola, Puche, Sicart, pro de moment no els ubico on vivien.
Un altra família que he esbrinat on eran ubicats son els Pueyo,  tres filles, que primer van ser on a la Candelaria i després van anar a la Residencia dels Suñol. Mes tard van anar a les cases noves del carrer S. Josep.
A les cases dels Prats i Cavaller han anat canviant de famílies.
Can.lluça la Pietat, l'Angel i Angelito i l'avi.

Va desaparèixer la Barceloneta, primer per una riada que va cobrir totalment les cases sota l'aigua, doncs s'ha de saber que desemboquen varies rieres,  i després van anar marxant els treballadors. Ara tenim tres canteres, però els treballadors són contractats o sigui que viuen fora de Garraf.

També van fer fora les cases del port i de la Cantera que ara se l.hi diu "aleta del tauró". El carrer S. Josep va anar a parar tot a terra i van construir noves cases. Els veïns van anar canviant. S'hi van fer noves cases darrere d'aquestes i les que toquen a la via també es van enderrocar i han fet de noves i han vingut nous veïns i com la Paulina que era al port, s'hi va venir a viure. Altres  van marxar a viure a Castelldefels, Gava, Vilanova, etc.
Túnel obert per anar al port

Es va obrir un túnel direcció al port, es va urbanitzar i fer carretera. El club Nàutic es va fer dos cops, el primer amb la vela, es va enderrocar i El segon quan es va construir el nou port. El primer bar Antonio va anar a terra se'n va fer un altre.

El túnel que passava per sota del bar es va cobrir.

El que era l'estanc del Quimet s'hi va fer l'Hostal del Mar, que més tard també va anar a terra i s'hi van fer pisos.

La casa Sunyol es va transformar en Residència, i més tard en apartaments.

La casa Rodríguez ara és la casa del Jimy Sunyol. La Caleta va passar a ser la del Sòria.

El que era el "colmado" i el forn, ara son apartaments i pisos.

La casa dels Arcs es va canviant de veïns, ara són francesos.

El que era casa dels Mercader_Anglada, ara son pisos.

Van anar venint nous veïns, com els Prats, Els Verges, els Torres, els Sans, Puigmartí, Magri, Llatcer, Martínez, Malaret i actualment molts més
.
Els fills i nets dels antics garra-fenys ara estan instal·lats aquí.

Mols campistes ara viuen a Garraf.

A la muntanya s'han fet torres noves i cases adossades. Cases que han anat pujant pisos

Al port s'ha construït tres vivendes.

El Celler Güell ara es un Restaurant.

El Club ara es una casa particular.

A la baixada del Club a les platges i a la banda del mar s'hi va construir dos restaurants, el Xiringuito i La Cúpula

El bar Federico no existeix, ara son apartaments.

Ara no tenim res de serveis, no es pot comprar viandes, ni pa, no tenim metge, per tot s'ha de anar a Sitges o Castelldefels, però el poble, poble sempre es agraït.

El Quimet de la platja ara s'hi fan entrepans la part que dur un dels fills, el Josep, i l'altra part que dur l'altre fill, l'Enric, és hotel.




El ara i el abans o el abans i després de alguns llocs de Garraf

Carrer Sant Josep on era la glorieta ara s'aparcan cotxes
Carrer Sant Josep Ara Bar Antonio i pisos verds, ans barberia i Hostal del Mar.

Carrer Sant Josep ara casa Toni Prat i casa J. Alarcon, abans Bar Federico i casas Vidal i veins

Ara solar amb figuera, abans casa del Sarda i Candelaria i fills

Carrer Unio ara cases noves i Bar Antonio, abans cases de la Juana la cartera, els xatos, etc.

Carrer Sant Josep ara casa Castells, abans cases Renom i familia

Carrer de la Església ara cases Antonio i Bar Antonio abans Riera que duia al port 

Gent de Garraf





Si heu viscut a Garraf fa temps i voleu afegir algun record de la vostre infància, la meva va ser des de el 1943, podeu participar. El demés també.

14 comentaris:

  1. Hola, Merceditas, m'ha fet molta gràcia llegir aquests records teus del Garraf antic, són molt semblants als records quen en tinc jo mateixa. Trobo que tens molta memòria pels noms de la gent!
    Intentaré aportar alguna altra dada.
    Enhorabona pel teu treball!
    Glòria (la Goy)

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per recordar-te de tantes i tantes coses. De moltes coses tenim memòria i moltes que no hem viscut agrada saber-les

    Ànims que aquesta tasca té molt de mèrit.

    Joana

    ResponElimina
  3. Pedona pero no sabem qui ets per que el teu nom no surt a cap vanda i voldriem donar-te fotos antigues d'altre época al Garraf per tal d'augmentar la memoria fotogràfica del poble. Jo venia els caps de setmana a la platja amb 5 anys i ara hi visc a la Plaça Baró de Güell

    ResponElimina
  4. Hola Merceditas
    Felicitats per aquesta currada.
    Alucino de la memòria que tens, tant per recordar el nom de les families com el nom dels fills. Segur que no tens una xuleta???
    Val la pena que segueixis amb aquesta tasca. Seria una llàstima perdre tota aquesta informació.
    Un petó i fins aviat.
    IMMA

    ResponElimina
  5. Hola! Sóc Núria Mateos, la filla de l'Elena i neta del Mariano i la Paulina. He trobat el blog per casualitat i m'ha encantat.
    Moltíssimes gràcies per enrecordar-te de la meva familia.

    Bon trevall

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Núria. Estic acabant un llibre de cuina sobre dos-cents anys de receptes de les Costes de Garraf i Castelldefels. Faig referència al merendero dels teus avis. M'agradaria enviar-te el text per a que el reviseu i pugueu fer-hi aportacions. Contacta amb mi si vols. jjuan@ub.edu Gràcies.

      Elimina
  6. Hola Merce, bon curro que has fet, molts records del passat

    ResponElimina
  7. Quants records! Gràcies, Merceditas!

    ResponElimina
  8. Bon dia Mercè. Enhorabona. M'agradaria fer referència al teu bloc i m'agradaria posar els teus cognoms. Gràcies !

    ResponElimina